Cada 9 d’octubre se celebra el Dia de la Nanotecnologia, disciplina encarregada en la comprensió i l’ús de la matèria a una escala nanomètrica per a fins, per exemple, industrials o metges. La nanotecnologia juga un paper fonamental en moltes de les línies de recerca que es desenvolupen en l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC).
Un dels projectes que podem destacar en aquesta àrea, el projecte ReachGlio, està centrat en millorar l’arribada de fàrmacs dissenyats per a frenar el creixement dels glioblastomes mitjançant l’ús de nanomedicinas multifuncionals. “El nostre objectiu és arribar a proposar un o diversos assajos clínics en pacients amb glioblastoma usant nanomedicinas, que arribin de manera eficient al cervell i que tinguin activitat antitumoral”, explica Ibane Abasolo, investigadora principal del projecte.
ReachGlio pertany a la convocatòria TRANSCAN 3, en el qual participen set entitats europees, dues d’ella espanyoles: L’Institut de Salut Carles III (ISCIII) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN). L’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) participa a través dels grups CIBER-BBN de les investigadores Miriam Royo i Ibane Abasolo.
Nanomedicinas amb activitat antitumoral
Els glioblastomes són un dels tumors més agressius que existeixen, degut sobretot a la seva localització dins del cervell i a la seva capacitat per a envair el teixit que els envolta. A més, són tumors molt heterogenis. Tot això explica per què el pronòstic dels pacients amb aquesta mena de tumors continua sent molt dolent sense opcions de teràpia curativa per a ells.
“Un dels principals problemes que tenen els fàrmacs dissenyats per a frenar el creixement dels glioblastomes és el difícil que resulta que arribin de manera efectiva al cervell i que es distribueixin homogèniament en aquest tumor amb zones tan diferents”, aclareix Miriam Royo, investigadora del projecte.
Per a eliminar aquest obstacle, el present projecte planteja l’ús de nanopartícules que incorporen fàrmacs ja existents que, encara que ja han demostrat que són capaços de frenar les cèl·lules tumorals, tenen un difícil accés al cervell. Aquestes nanopartícules, en concret micel·les polimèriques, porten en la seva superfície petites seqüències de pèptids que actuen com a molècules direccionalizadoras. Aquests pèptids faciliten que les nanopartícules puguin travessar la barrera hematoencefàlica, entre els vasos sanguinis i el cervell i, a més, dins del cervell, les dirigeixen cap a les cèl·lules tumorals.
En el transcurs del projecte es provarà també un fàrmac (NGR-TNF) que fa la barrera hematoencefàlica més permeable, en combinació amb tractaments antitumorals o bé amb les nanomedicinas que estan desenvolupant. “Aquesta part específicament, està plantejada que es testi a nivell veterinari en gossos que ja sofreixen espontàniament de tumors cerebrals, per la qual cosa esperem que els resultats del projecte puguin arribar de manera ràpida als pacients amb glioblastoma”, afegeix Ibane Abasolo.
