Home Història

Història

L'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) fou creat per fer investigació d'excel.lència en ciències químiques bàsiques, així com resoldre problemes específics de la nostra societat tot utilitzant eines que provenen de la interficie química-biologia, de la química teòrica, de la nanotecnologia química i biomolecular i de la química sostenible. En particular, es perseguirà de manera sistemàtica la identificació de nínxols en els quals la nostra experiència pugui fer contribucions importants i novedoses.

Encara que la seva creació data de l'any 2007, els grups d'investigació adscrits a l'IQAC tenen un reconegut prestigi internacional en llurs camps respectius. Entre aquests camps podem destacar el disseny, síntesi i avaluació de molècules d'interès biològic, farmacològic o biològic, la química de tensioactius i de les seves transformacions, l'estudi d'hormones i transformacions enzimàtiques en insectes, el desenvolupament de tecnologies químiques més respectuoses amb el medi ambient, el tractament de residus industrials, la investigació en pèptids i proteïnes, l'estudi teòric d'estructures electròniques, o l'aplicació d'aproximacions nanotecnològiques per al coneixement de sistemes en nanoescala, així com per al desenvolupament de nous nanomaterials i nanodispositius, com ara les eines bioanalítiques basades en la combinació de bioreceptors dissenyats a mida, nous derivats d'àcids nuclèics, nanoestructures ben definides i materials avançats.

A més de les línies d'investigació que es duen a terme, l'IQAC disposa d'uns serveis científico-tècnics per tal d'atendre les necessitats dels seus grups d'investigació o d'usuaris externs. Podem esmentar els serveis de: Anàlisi Tèrmica i Calorimetria, Espectroscòpia i Ressonància Paramagnètica Electrònica, Microanàlisi Elemental, Síntesi de Molècules de Valor Afegit Elevat, Dispersió de Raigs X a Angle Petit, Caracterització de Dispersions Col·loidals, Absorció Percutània i Desenvolupament d'Anticossos Monoclonals i Policlonals.

L'Institut fou creat en l'any 2007 amb la finalitat d'adequar els interessos de químics que treballaven en el Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID), així com per assolir una més gran projecció externa de llurs activitats científiques en el marc del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Malgrat la seva recent creació, l'Institut es distingeix per una tradició investigadora en Química Orgànica llarga i fructífera, iniciada el 1940 pel Professor Josep Pascual Vila. En finalitzar la seva activitat a la Universitat el 1967, el Professor Pascual Vila es traslladà amb els seus col.laboradors del CSIC a l'Institut de Química Orgànica de Barcelona al CID. A la mateixa època, científics del CSIC que treballaven en Tecnologies Químiques en els camps tèxtil i de la pell, es van incorporar també al CID. Al llarg de molts anys, aquest Centre ha estat un referent de la Química del CSIC a Catalunya així com en la comunitat de la investigació química bioorgànica. Una gran part d'estudiants graduats i post graduats, aquí formats, han tingut i tenen posicions rellevants tant en institucions acadèmiques (Universitats, CSIC) com en el sector privat. El 1996, una acció conjunta dels grups de química bioorgànica, teòrica i tecnològica, conjuntament amb els que es dedicaven a estudis relacionats amb el medi ambient, va dur a la creació de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals Josep Pascual Vila (IIQAB). Durant un període de deu anys, els diversos grups d'investigació han adaptat llurs objectius a la demanda de la societat, el que ha conduït a la creació de grups nous. Fruit d'aquesta acció, la Química Biològica, la Química Teòrica i Computacional, la Química Sostenible, així com diversos camps de la Química Tecnològica han estat plenament consolidats. També, i en paral.lel, grups potents que treballen en la Nanotecnologia Química i Biomolecular han emergit o han estat incorporats a l'IQAC. Actualment aquest conjunt d'interessos científics, on l'aparent heterogeneïtat de les àrees actives d'investigació es troba clarament compensada per les àmplies oportunitats que ofereix la seva mútua interacció, justifica la creació de l'IQAC com un instrument de recerca modern i robust que mira al futur amb el suport de dos pilars fonamentals: l'entusiasme i experiència del seu personal i la solidesa de la seva tradició química.